Testimonio de una Lactancia Exitosa (aunque difícil a su inicio)

Una història d’alletament   

La meva filla té actualment sis mesos i l’alimento exclusivament a través de l’alletament matern.

Arribar a poder escriure aquesta frase m’ha costat molt. M’ha costat, literalment, sang, suor i moltes llàgrimes. Ha estat un camí molt difícil, però gràcies al meu company, les infermeres del CAP de Canaletes (Cerdanyola del Vallès), l’ajuda rebuda pel grup de lactància Mamimamo (Cerdanyola del Vallès) i gràcies a la meva perseverança, ara ho puc escriure i sentir-me’n molt orgullosa. 

M’he decidit a escriure la meva història perquè potser puc animar a alguna mare que es trobi amb moltes dificultats per donar el pit. 

Als dos dies següents del naixement de la meva filla Uma, em van sortir grans clivelles als mugrons. El dolor era insostenible. Les infermeres de l’hospital em van proposar extreure’m la llet amb un tira-llets i donar-li a la meva filla a través de xeringues. Les infermeres deien que si ja li donava algun biberó segurament tindria moltes dificultats per donar-li el pit més endavant. En aquell moment, a mi em va semblar una bona solució ja que l’important era que la meva filla prengués la meva llet.  

No obstant, l’Uma va néixer una mica ictèrica i des de l’hospital ens varen recomanar donar alguns biberons de llet artificial per així rebaixar ràpidament els nivells d’icterícia. Nosaltres vam seguir les indicacions dels metges. 

Donar tanta quantitat de llet a través de xeringues era massa complicat i vam decidir alimentar a la nostra filla amb biberó tot i el risc que sabíem que estàvem corrent. Així doncs, vam estar un mes i mig intercalant biberons de llet materna i llet artificial. Durant aquest període, els meus mugrons encara no estaven del tot recuperats i inclús vaig tenir un principi de mastitis. La idea de tornar a donar el pit encara era present, però el pànic que sentia només de pensar en el dolor que havia patit m’impedia tornar-ho a provar. 

Va arribar un dia que la meva producció de llet materna va minvar molt. Sense adonar-nos-en estàvem alimentant a la nostra filla amb molta més llet artificial que no pas materna. Va ser en aquell moment que ens vàrem veure obligats a prendre una decisió: “tornem a provar de donar el pit o ho deixem córrer definitivament?” Tot i el terror que sentia, vaig decidir tornar-ho a provar, però aquesta vegada anant a buscar suport al CAP i al grup de lactància.

L’Uma semblava que això de mamar no li agradava gens, es posava molt nerviosa, plorava molt i a mi em seguia fent molt mal. Cada vegada que ho intentàvem acabàvem les dues plorant! Malgrat tot, hi havia alguna cosa que em feia seguir-ho intentant i cada cop que ho provava era lleugerament millor que les vegades anteriors. Amb molta persistència, força de voluntat, amb l’ajuda del meu company i el suport anímic rebut des del CAP i del grup de lactància a poc a poc vaig sortir-me’n i paulatinament vàrem poder anar retirant tots els biberons de llet artificial.

Al principi només podia alletar amb el pit esquerre, després ho vaig començar a fer amb el pit dret amb mugronera, més tard vaig poder treure la mugronera. Actualment puc alletar indistintament de pit, sense dolor, amb les llums apagades o en un espai públic. Alletar és tot un aprenentatge tant per la mare com pel nadó i quan funciona bé és un acte preciós, afectiu i saludable! 

L'Isabel el primer moment que va tornar a donar-li el pit esquerra a l'Uma.

Amb tot, vull dir-vos que és possible tornar a alletar després d’haver donat biberons. També, us recomano que demaneu ajuda externa. I per últim, tant si doneu el pit com el biberó, feu allò que us sentiu més còmodes sense pressions socials ni familiars.  

Isabel Blanch Gallart23 de maig de 2011, Cerdanyola  del Vallès